Traducció del Gènesi 11, 1-9

Com a mostra del que seria la nostra llengua escrita, hem fet aquesta traducció del gènesi (pertanyent a la Bíblia).

Original escrit en catalá:

1 En tota la terra es parlava una sola llengua i es feien servir les mateixes paraules.

2 Els homes van emigrar des de l'orient, trobaren una plana al país de Xinar i la van poblar.

3 Llavors parlaren entre ells de fer maons i coure'ls al forn. Així començaren a fer servir

maons en lloc de pedra, i asfalt en lloc de morter.

4 Després van dir:--Vinga, edifiquem-nos una ciutat i una torre que arribi fins al cel; així ens farem un nom i no ens dispersarem per tota la terra.

5 El Senyor va baixar per veure la ciutat i la torre que construïen els homes,

6 i es digué: «Tots formen un sol poble i parlen una sola llengua. Si aquesta és la primera obra que emprenen, des d'ara cap dels seus projectes no estarà fora del seu abast. 7 Baixem a

posar confusió en el seu llenguatge perquè no s'entenguin entre ells.»

8 Així el Senyor els va dispersar des d'aquella regió per tota la terra, i van abandonar la

construcció de la ciutat.

9 Per això aquella ciutat porta el nom de Babel, perquè allà el Senyor va posar la confusió en el llenguatge de tota la terra, i des dallà el Senyor va dispersar els homes arreu de la terra.

Traducció en llengua Mapami:

Murokniliitmal muliten pranok gninraulngigmi limupomu nlb be at malakam dnomruarmbitne maribnariagnor .

Gum plomup nuludnuriogner nadleknrabn, bom runob rintierunturon nolodmaroekmel idn pmonluornbitnu nedliknrikm knemluelntukni kmunlielmtidma mikrobnredm .

Plomup nuludnuriogner nadleknrabn bom nolodmaroekmel, idn , pmonluornbitnu knemluelntukni mikrobnredm kmunlielmtidma nuludnuriogner nadleknrabn bom runob them.

Nuludnuriogner rintierunturon nolodmaroekmel idn mikrobnredn and , mipretnrign remidano kronit nudruknrabm.

Lmidenker gimurbinrata naruken, murekon, kumurpimlupi upn drun rnetangir tli runap , bmumreilmbadnu tli primib blonab bli rmigenter bmimriulmdekmu romebuma ,modladnledm lunupamu merodim gimertanlode gmunroermpikno bnenrualmpebme rendauromturon mologmilietmor igm; bum nodlepnrupn knemloolntabni neblubmrudn rumitonu molakom mutlubmlepm runduurinkolen klu mutlubmlepm tom rmabomkol.

Rinkourinkerin nirupun ramup melukam pnamrielmdukma rinagine grinip bnenroernpedmu penelpemlebe bnenroernpedmu ben rneginpur remip .

Bnenroernpedmu ramup nrp, dro bmomlaurmdatnu murepnuroipmal nurebneliupmol nilud drimap lenukemi tonorpamrego nolibnoriebnar pmomlaurmkepnu dromib gamultemrita blunit nipletnrakn , melitum pro morutan nolubem kinertenlugu negligmredn lmupenpel meblegnropn nelutunu rumop ramguelimkuram.

Pu , merapin moledom plumub luneb lonboalinpirin bimildamrige lmobentul medragmrudn muritniroukmur lnoponkar lunup lmibengol kom lompiolemkeram planut.

Rmopemdel rnakamgul norakmeruadmer niradmaluagmar nerotom lmagenpal rumbearamdoram lamteilumbolun moklotnlodn , ronpoirinpiron prom nareken glam romdaalongulin lumpiurinbelun.

Noregon tlomip mabribmletm nelipnulietmul klun lenapemu rometone nolodum blunuk danalbinlepe melognuriagner lembialindilum muliknoroidnir napluknlokn tmumrialnpokno rmudinpel muredem .

Nilodum rmugumkur nedlegnrepm rnebandir dmimruermtipno ramep melitneloagnar nedlegnrepm moredmeruegmol dlu nedlegnrepm medriknludn renup.

Sintaxi

Maria del Mar Perelló Ferriol

La sintaxi és la part de la gramàtica que estudia els mecanismes de generació de frases. Aquesta matèria forma part de la Linguística moderna.

L'atenció de la sintaxi és la frase, tot i que últimament s'està ampliant en l'anomenada gramàtica del discurs. Analitza quina función sintactica fa cada element dintre de l'oració i determina quines combinacions de sintagma són permeses per una llengua determinada, així com quins nexes s'utilitzen per estructurar i unir frases entre elles.

Hi ha diverses escoles de sintaxi, les que més èxit han tingut són la que parteix de la gramàtica tradicional, l'estructuralista i la generativa.

Dins la nostra llengua en concret, la sintaxi s´organitza de la seguent manera:
Els mots segueixen l´estructura SVO, per lo que en primer lloc sempre es coloca el subjecte, li seguiria el verb, i en últim lloc l´objecte. Es tracta d´una llengua que s´escriu de esquerra a dreta, per lo que la frase creix cap aquesta direcció.

A continuació posarem dues característiques referents a la sintaxis d’aquesta llengua perquè entengueu millor:

1r cas: En les llengues amb preposició el genitiu casi sempre segueix el sustantiu governant. Si les adposicions precedeixen el seu NPS ( es a dir, ells son proposicions) , llavors els sustantius governants casi sempre precedeixen als sustantius atributius (genitius).

2n cas: Podriem dir que la nostra llengua té alguna arrel en comú amb el llatí, per això comparteix la estructura (SVO) que és la més comuna que hi ha i l’hem escollit perquè té les cinc declinacions i així aprofitam per formar més paraules amb la mateixa arrel com fa el llatí.

Per veure un exemple pràctic, l´estructura quedaria així:

Diego menja pomes.

Diego (subjecte) menja (verb) pomes (objecte).

Cal recordar que els verbs no canvien de gènere i nombre, però l´objecte (pomes) si ho fa.

Lèxic

Patricia Martínez Requena

La lexicologia és la disciplina que, dins la lingüística té per objecte la clasificació y representació del lèxic segons alguna relació sistemàtica.

Usualment la lexicologia tracta assumptes com:

- L'origen de les paraules per lo qual es requereix l'auxili de la lingüística històrica .

- Les relacions entre conceptes i paraules.

- L´estructura de les relacions semántiques que estableixen entre els mots que

constitueixen el lèxic d´una llengua.

En l'evolució històrica d'una llengua l'inventari de paraules funcionals varia

perquè se guanyen o se perden elements, el procés més important de creació de noves paraules funcionals és la gramaticalització.

Primer cas:

Si el to de la paraula és monosil·làbic , podem trobar diferents mots per expresar emocions i afecte.

Segon cas:

Si hi ha un terme específic per  "cama" (en oposició a "pie"), llavors hi ha un terme per  "braç" (en oposició a "ma").

Per tant, en la llengua Mapami, hi ha formes per designar els sentiments i les emocions que es senten per les altres persones.

També trobam paraules distintes per expressar diferents coses. Es distingueix entre peu i cama igual que ho fa entre ma i braç. És un tret d´un llenguatge específic i amb un vocavulari que s´ha preocupat per designar parts concretes del nostre entorn, enlloc de ser més ampla, però tendria el problema de dur a equivocs.

Fonologia

Maria Marí Cano

La fonologia és la ciència que estudia els fonemes, les classes de sons considerats distintius en un sistema lingüístic concret, i les relacions entre ells.

És una branca de la filologia i actualment té relació amb la síntesi de veu i la lingüística computacional.
Estableix quins són els fonemes d'una determinada llengua, és a dir, els sons distintius que serveixen com a trets bàsics per diferenciar unes paraules d'altres.

També estudia els fenòmens de contacte entre els sons i la seva constitució en síl. laves.
La transcripció fonològica dels fonemes es posa entre // per distingir-la de la fonetica, dels fons, entre claudàtors.

La llengua mapami té una fonologia molt complexe perquè les paraules no es llegeixen de la mateixa manera en que s´escriuen. Quan una paraula sigui difícil de llegir, les consonants que no es puguin pronunciar s´omitiran i la resta es pronunciaran igual que en el nostre alfabet.

A continuació posarem dues característiques referents a la fonologia d’aquesta llengua perquè entengueu millor:

Primer cas:

Les oclusives aspirades no es conservin en llatí, però el Mapami va conservar-les i segueix fer-les servint fins avui dia.

Segon cas:

Si hi ha /t/d/, i l’aspiració de veu /dh/, llavors ja deu ser l’aspiració de veu /th/.

Exemple: Si una paraula té dh (dhiur), es pronúncia th (thiur).

Morfología

Maria del Mar Vicens Uguet

La morfologia en el camp de la lingüística, és la disciplina que estudia l'estructura interna de les paraules. La morfologia estudia els que es combinen per formar els lexemes, ja siguin per derivació (família lèxica) composició, flexió, redoblament o afixació. La morfologia estudia les formes dels mots, mentre que la sintaxi estudia llurs relacions o funcions en una frase o oració. 

Encara que les paraules generalment es consideren les unitats més petites de la sintaxi, és clar que en la majoria de les llengües, les paraules es relacionen les unes amb les altres per mitjà d'una sèrie de regles.

La morfologia de la nostra llengua respecte als verbs no varia, són sempre els mateixos tant per passat com per present i futur.

Així mateix, els noms si que tenen variacions de masculí-femení i singular-plural.

Primer cas:

Si l'estructura de la frase es majoritàriament nominatiu-acusatiu , vol dir que el resultat del verb causatiu que deriva a la seva vegada d'un verb transitiu és un objecte directe.

Aquesta possibilitat és la que tenen algunes llengües d'afegir una marca morfologica o distintiva als sustantius, adjectius o pronoms segons la funció sintactica que s'estigui realitzant a l'oració.

Per exemple, en la nostra llengua hi ha paraules que tenen sufixos i prefixos, semblança que comparteix amb el llatí.


Segon cas:

Si hi ha una incorporació del tema nominal en el verb, llavors hi ha també la incorporació de l’objecte directe.

Exemple: Na Joana menja pomes (SVO).

Tipologia

La Llengua Mapami és una llengua de caràcter aglutinant, tret que comparteix amb el Llatí i amb moltes altres llengües. Aquest fet, significa que en el Mapami hi ha paraules formades per morfemes que donen diferent significat, com per exemple: el caràcter masculí o femení o les categories gramaticals.
Aquesta llengua, com totes, es regeix per uns universals linguístics. El universals linguístics són innumerables i una llengua pot complir bastants d´ells, però no els complira tots. Posarem els universals linguístics que segueix la llengua Mapami.

1. El Mapami consta de preposicions, per tant, el genitiu seguirà al sustantiu governant, com a gairebé totes les llengües que tenen preposicions.

2. L´estructura del Mapami és SVO, la més comuna que hi ha. Consta de cinc declinacions, aquest fet facilita el poder crear més paraules amb la mateixa arrel.

3. Els substantius, adjectius i pronoms poden tenir un afegit morfològic, com un sufix o prefix, segons la funció sintàctica que facin dins la oració.

4. El Mapami té oclusives aspirades. En el cas de que hi hagi una /t/ o /d/ i l´aspiració de vu es faci /dh/ passarà a ser /th/.

Amb aquestes regles, la llengua Mapami es troba molt lligada al llatí en la seva sintaxi i morfologia. Però també conserva coses com les oclusives aspirades, que al llatí varen desaparèixer.

Història del Mapami

Aquesta llengua, anomenada Mapami, sorgeix en  la frontera entre Europa i Àsia al Segle X. Al pertànyer a la mateixa època que el Llatí, i mantenir-se en contacte amb aquesta, per motius de proximitat geogràfica comparteixen moltes característiques. Al contrari que el Llatí, estès per gran part d´Europa, el Mapami va agafar arrels a zones asiàtiques, concretament a la part Oest de Rússia i Kazakistan. Es va fer important sobretot a zones rurals d´aquests països i a aconseguit perviure fins avui en dia gràcies a la tradició, però l´urbanisme i els canvis demogràfics cada vegada més importants, han fet que s´estigui perdent. Les persones parlants d´aquesta llengua s´anomenen mapamis, encara que avui dia no queden molts per les causes mencionades.